Primera Collbatonina

2 comentaris

Primera edició d’aquesta cursa organitzada pels actius companys del Club Atletisme Olesa, meitat per asfalt, meitat per pistes forestals. A 2/4 de 6 es feien unes curses infantils, molt concorregudes. Donava gust veure aquestes promeses de l’atletisme català deixant-s’hi la pell. A les 18 h. començava la cursa de 10 km. El recorregut era força dur, amb desnivells constants però no exagerats, els trams de muntanya eren per pistes amples i sense cap dificultat tècnica, aptes per a tothom. Ho agraeixo en el meu cas. Els últims 3 o 4 km eren de descens continuat i de vegades pronunciat i sobre asfalt, cosa que suposava un càstig important per a les articulacions, menys mal que era ja al final. Però, és clar, això no és pot evitar puix que “tot el que puja, baixa”.

Al final, 47’20” que tenint en compte aquesta duresa i que el guanyador ha fet al voltant de 35′ no em sembla gens malament, n’estic cofoi.

En la part negativa, els km no estaven marcats, no hi havia control de temps electrònic i els serveis post-cursa eren una mica limitats. Però era la primera edició i estic segur que els organitzadors ho milloraran els propers anys. A més, la bellesa dels paratges, al peu de la muntanya de Montserrat, i la completa bossa de regals a l’arribada ho compensaven. I m’encanta fer una cursa al vespre, n’hi ha poques al calendari. Hi tornaré sempre que pugui i la recomano.

web de la cursa

Resultats I Cursa Collbatonina 2010

Anuncis

Cursa 10 km de la Marató del Mediterrani

Deixa un comentari

Quan encara és negra nit, agafo la bici i la Renfe fins a l’estació de Castelldefels.  Pedalejo fins al Canal Olímpic. Allà hi ha la sortida conjunta, a les 9 h., de la Cursa de 10 km, Mitja Marató i Marató del Mediterrani. Moltíssima gent, em poso al final, surto a ritme molt suau, a més de 5 min/km i parlant. Als últims km em poso les piles i avanço posicions per no arribar als 50 min. de temps. Al final,  49’34”,  és a dir 3 o 4 minuts més que les poques curses que he fet últimament de 10 km i molt lluny dels 38′  o 39′  que solia fer quan estava bé (i era més jove). Però acabo sense molèsties ni dolors importants, que és el que compta en la meva situació.

Em trobo molts amics i coneguts d’aquests deu anys que porto practicant curses de fons, alguns feia temps que no veia. M’ha fet molta il·lusió.

Havia fet aquesta cursa dues vegades, en la distància de marató, i em quedava per aprofitar el “dinar” (plat de pasta) que oferien i per fer un banyet reparador a la platja. Aquesta vegada no ho he fet, tot i el bon ambient que hi havia. He marxat després de l’arribada de la majoria de corredors de la Mitja. Potser un pròxim any …

Web de la cursa

Una foto, ja dutxat i canviat, amb uns amics que van fer la Mitja

Inici del bloc

Deixa un comentari

Després de més d’un any amb alts i baixos en la meva vida personal i esportiva,  puc dir que torno a fer esport, de moment moderadament. Si el meu estat i les lesions m’ho permeten, tornaré a fer competicions  i aquí anotaré la meva activitat.