Cursa Sant Silvestre a Sant Cugat

Deixa un comentari

Per primer cop, es celebrava aquesta cursa de 10 km. a Sant Cugat amb el nom “XII Sant Silvestre barcelonesa”, cosa que provocava alguna confusió entre els aficionats ja que, mentrestant, a Barcelona es seguia fent la “Cursa dels Nassos” que enguany ha estat exclosa del calendari de la federació, com explica aquest article del Mundo Deportivo.

Patrocinada pels gimnasos Dir, la St. Silvestre de Sant Cugat tenia l’al·licient afegit que era gratuïta per a tots els seus clients. Això és molt d’agrair amb els preus que tenen actualment les inscripcions.

Com passa a la mitja marató de Sant Cugat, el recorregut era força dur, amb desnivells constants i les dificultats afegides dels freqüents revolts i que el terra estava mullat per la pluja caiguda abans. Per això estic força content del temps que vaig fer, 42’52” que en un circuit més pla i recte hauria estat com a mínim d’un minut menys. Classificació general.

A la foto, amb l’Oriol, antic company del Dir i també corredor i triatleta.

IX Cursa a peu pel riu Ripoll (Sabadell)

1 comentari

Aquesta Cursa a peu pel Ripoll es va consolidant a la meva ciutat, Sabadell. Enguany amb més gent que mai, 700 participants. I amb l’encert d’augmentar una mica la distància, fent-la de 10 km. És clar que no es una cursa per fer temps, és sobre terra en un 80 %, s’han de travessar alguns ponts sobre el riu i hi ha alguns lleugers desnivells. Però s’agraeix fugir de l’asfalt. Un s’ho pot prendre com un entrenament ja que el recorregut és molt agradable, sobretot si les condicions meteorològiques són favorables, com aquesta vegada.
Personalment, el cansament, les festes i dormir poc m’han passat factura, m’ha costat agafar el ritme i fins al recorregut de tornada no m’he trobat bé i recuperant posicions. Al menys, he pogut superar l’amic Julian F. a l’últim km ! (anims i una abraçada).
Temps: 46’22”. Classificació general

Pujada a La Mola per Nadal

Deixa un comentari

El Club Muntanyenc de Terrassa organitza aquesta ja tradicional Pujada a la Mola, muntanya emblemàtica, màgica, gairebé sagrada per als vallesans. Una bona manera d’evadir-se del típic ambient nadalenc. De fet, crec que oficialment és una caminada no-competiva ja que es desenvolupa dins d’un parc natural. Però, qui pot controlar la velocitat dels corredors? (qui pugui córrer durant tota la pujada, és clar).

Ja hi havia participat altres anys, quan es pujava pel dret i, per tant, el recorregut era més curt però gairebé no es podia córrer, el desnivell era massa fort i els camins massa estrets. Un d’aquests anys estava tot nevat i era realment perillos. El circuit actual és molt millor, d’uns 4 km aproximadament i gairebé 500 m. de desnivell positiu.

En el moment de la sortida, a les 10 h. a Can Robert (Matadepera) feia sol però molt de fred, poc més de zero graus. Molts sortien com una moto tot i l’aire gèlid que et cremava els pulmons. Al cap d’uns 20 minuts de córrer a estones, el camí ja era més estret i costerut i només es podia caminar, amb passa llarga. Arribava al cim en 34`30″ segons el meu cronòmetre, 35’36” segons les classificacions (a l’arribada hi havia cua i era un cronometratge manual).
Aquest és el PDF amb les classificacions que m’ha enviat l’organització.

De tornada al punt de sortida hi havia coca, cava i beguda per a tots, la majoria muntanyencs o habituals de les curses de muntanya. M’encanta aquest ambient, de gent tan “de la terra” per dir-ho d’alguna manera, en general amants de la natura i de les nostres arrels. Sempre penso que si la majoria de la població de Catalunya fos d’aquest estil ja seriem un país lliure.

IV Sant Silvestre de Lloret de Mar “La Sansi”

Deixa un comentari

Altre cop després de dormir poc, agafo el tren fins a Blanes i, des d’aquí, vaig en bici fins a Lloret. A la zona de sortida em trobo amb alguns companys de Run2live i ens fem una foto junts. A la cursa, surto amb ells, a bon ritme. Gràcies a l’Albert N., que m’esperonava, faig els últims km. a menys de 4 min./km. Estic molt content perquè feia temps que no corria a aquest ritme, encara que fos una cursa curta, de només 5 km. Al final, faig un temps de 20’48”

Era el primer cop que feia aquesta cursa i em va agradar molt. Bon ambient, ben organitzada i amb un recorregut bastant pla i molt maco, al costat de la platja de Lloret, que m’encanta. A l’arribada donaven una bossa amb un munt de productes, sabó, detergent, etc. Un costum que s’està posant de moda i que s’agraeix. Però no comptava amb això i em va ser realment difícil tornar tan carregat en bici fins a l’estació.

Web de la cursa

Sopar de Nadal Spinning Dir Tres Torres

Deixa un comentari

El Willy, l’extraordinari monitor d’spinning de Dir Tres Torres, organitzava aquest sopar de Nadal al restaurant La Sangiovesa del carrer Muntaner. Érem més de vint, entre altres monitors i clients del Dir Tres Torres i del Dir Diagonal. Tots ells bona gent, agradables i divertits. Va estar molt bé! Però es va fer tard i no vaig seguir la festa posterior.

Aquí algunes fotos

Duatló de muntanya de Teià

Deixa un comentari

Primera duatló de muntanya de Teià.
Carrera a peu 5 km (2 voltes circuit A) + BTT 20 km (2 voltes circuit B) + carrera a peu 2,5 km (1 volta circuit A)

La nit abans tenia un sopar de compromís i me’n vaig anar a dormir a les 3. Però poc més tard de les 8 ja era a la zona muntanyosa d’urbanitzacions entre Alella i Teià, fet pols, amb un fred que pelava, plovent i a estones pedregant. El paisatge ja em feia suposar que el recorregut amb BTT no seria pas “fàcil” i “popular” com m’havien dit. Jo pensava on m’he fotut ? i a veure com me’n surto d’aquesta…

A la zona de sortida, una llarga i lenta cua per recollir els dorsals dels no-federats. Això i altres coses van fer que es retardés l’inici de les 9 h. a les 10 h. Mentrestant, no em trobo absolutament cap conegut entre els participants, al contrari del que em passa amb les curses de fons. Només el Xavier Figueras, l’organitzador, que va ser qui em va convidar a anar-hi, i l’Àngel Viñeta, redactor de la revista Marathon Catalunya, entre altres coses, i molt conegut en el món del triatló, que va ser qui em va fer la foto.

Va deixar de ploure, va sortir el sol i va pujar la temperatura. La carrera a peu va començar amb més de 2 km. de forta baixada, cosa que no em va bé i em va relegar a l’últim terç dels participants. Com em temia, el tram de BTT tenia algunes dificultats tècniques per als que no dominem bé la bici de muntanya, com jo. Vaig haver de posar el peu al terra moltes vegades, especialment a la meitat del circuit, amb uns 2 km. de fortíssima pujada continuada i terra sorrosa. Tots els que vaig veure anaven caminant arrossegant la bici, segur que molts pocs van poder fer aquest tram pedalant. Al final, uns 3 km. de camins amples que em van permetre recuperar moltes posicions. Però a aquestes alçades ja havia decidit que renunciava a continuar i tornar a fer un volta al mateix circuit, que hagués fet molt més ràpid corrent, sens dubte. (1 hora per fer els 10 km de la primera volta en btt).

Mentrestant, molts participants ja s’havien perdut, les senyalitzacions es van col·locar tard, sobre la marxa. Quan vaig tornar a la zona de boxes em van confirmar que la prova s’havia anul·lat. La majoria ja havien marxat, emprenyadíssims.

No seré jo qui critiqui tot això, per respecte al Xavier que segur que va organitzar aquesta primera edició amb molta il·lusió. Altres ja ho han fet en altres fòrums, com ara a corredors.cat, llegiu això.

Xavier, si llegeixes això, espero que et quedin ànims i empenta per tornar a organitzar tot això en millors condicions, aprenent dels errors. Ho sento per tu, una abraçada !

La part més positiva: les meravelloses vistes que vaig gaudir durant el recorregut, espectacular talaia sobre el Baix Maresme. Espero tornar-hi i fer el recorregut pel meu compte.

Marató i Mitja Marató de Calvià (Mallorca)

Deixa un comentari

Havia d’anar a Mallorca, on vaig viure una temporada, i vaig aprofitar per fer aquesta cursa que ja havia fet en la distància de marató, aquesta vegada fent només la mitja (una volta al mateix circuit, en lloc de dues).

Recordava que era una de les maratons més dures que mai havia fet. Pels desnivells, pel recorregut sovint per carreteres o per urbanitzacions mig deshabitades en aquesta època. Aquesta vegada, després d’un any sense entrenar bé, i a 7 dies de fer una altra mitja, fer els 21 qm. ha estat tan dur com era fer els 42 qm. Tot queda compensat per les meravelloses vistes que es poden gaudir mentre es corre… com ara la impactant vista de les Illes Malgrats, arribant a Santa Ponça. Aquestes visions eren, per mi, com una injecció d’adrenalina en hores baixes.

Quan només portàvem 2 o 3 qm de cursa, em sentia amb els bessons, els turmells i la zona tibial carregadíssima. Creia que no podria continuar. Però mica en mica em vaig anar escalfant i assimilant el dolor i la sobrecàrrega. Vaig estar una bona estona parlant amb dos corredors de Mallorca que acompanyaven una noia en la seva primera mitja. I cap al qm. 11 ja vaig sentir amb el cos rodat per posar la directa. Segons les classificacions. vaig recuperar 67 posicions des del qm. 10, acabant en 1:46:01.

A la següent galeria podeu veure alguna de les fotos que vaig fer durant aquests dies: L’Església de Sant Bartomeu a Sóller, molt antiga però amb renovada façana modernista de Joan Rubió, uns retrats a les platges de Palmanova i Magaluf i dinant al Restaurant Fernando’s Utopia de Port Adriano (recomano el seu arròs brut) i algunes imatges abans i després de la cursa. Aquí podeu veure, amb el dorsal 113, el tio més freaky que mai he vist en una marató: no sé si la va acabar però no va escalfar ni 5 segons.

p.s. el freaky és un tal Brian Mills i va arribar en última posició amb un temps de 5 h. 25′ 59″.
Brian, admiro la teva valentia i la teva descaradura. Per presentar-se a la sortida d’una marató amb aquesta fila i aquesta panxa (i a més acabar-la), s’ha de tenir un parell !

Felicitats, Brian, siguis on siguis !

web de la cursa i resultats

Pobres hasta las cejas (els fondistes kenyans)

Deixa un comentari

Tot i la crisi que estem patint, els aficionats a practicar esport als països occidentals som uns privilegiats per poder fer aquesta activitat. A la resta de món, fer esport sol ser un luxe inassolible per a la majoria. I els que ho fan, és en unes condicions lamentables i amb l’objectiu de guanyar-s’hi la vida i sortir de la misèria.
Això, que és tan obvi, de vegades ho oblidem. Aquest article titulat “Pobres hasta las cejas”, publicat al diari Sport, ens ho recorda. Val la pena que hi reflexionem.

Aquí podeu veure el PDF de l’article del diari Sport, publicat el 8/12/2010

Pujada al Castell de Castelldefels

Deixa un comentari

Divertida cursa de 4.900 m sortint del centre de Castelldefels i arribant al Castell, amb trams de pujada considerable, cronometrada i, a més, gratuïta. Sempre que puc hi vaig, és una bona manera de passar el matí d’un dia festiu com aquest, i enguany no hi volia faltar. Però aquesta vegada m’ha costat, pel cansament de la mitja feta el dia abans i la festeta…
Però allà era a les 9 del matí, una hora abans de la sortida, prenent un parell de cafès carregadets. I saludant l’Estrella Ollé i el David Garcia, els amics de Cubelles, habituals en la majoria de curses de pobles del Garraf, el Penedès i rodalies, la Cris i l’Arcadi Alibés, que també havien anat a la mitja de Mataró. M’alegro de tornar a veure i poder parlar amb el Jordi Ballesteros, gran esportista, marxador i entrenador de Sitges i potser el principal promotor de l’atletisme a la comarca del Garraf. És un savi i em recorda que m’haig d’aprimar si vull tornar a córrer com abans i sense tants problemes físics.
A la cursa surto molt enrere, pel cansament acumulat i perquè la sortida, amb més de 500 participants en un carrer estret és força perillosa.
Temps final, 24’20”. (19’07” el 2007 i 19’55” el 2008)
Estrella: finalment m’has guanyat, te’n dec una !

web de la cursa

Mitja marató de Mataró

Deixa un comentari

Feia molts mesos, gairebé un any, que no feia cap mitja marató i ara, una mica recuperat dels meus problemes físics, tenia molta il·lusió per fer aquesta… però les prop de 2000 places d’inscripció disponibles es van exhaurir en 24 hores i em vaig quedar fora. In extremis, una companya lesionada em va cedir el seu pitrall i vaig poder fer el canvi de nom.

Així doncs, més de 2000 participants i molta, molta gent coneguda. Això, per si sol, ja és un plaer. Trobar tan bon ambient és el millor d’aquesta cursa, sens dubte. M’he passat més estona saludant, abans i durant la cursa, de lluny i de prop, que corrent! Com ara el Jordi i la Blanca, incombustibles, el Robert Mayoral, que feia temps que no veia, el Sergi Alexandri, sempre visible amb el seu metre i noranta cm., el Miguel Moreno, del CN Sabadell, ja recuperat del seu accident, el Vicenç Solé, que no se’n perd una, la Carme Gallardo, amb problemes físics però endavant sense aturar-se… També el Jaume Aragonés i el Toni Flores, en les primeres posicions, el Jaume Gubern, ara ja Iroman-finisher, la Meritxell Portillo i el Joan Miquel, incansables com sempre, el Xavier Bonastre, recuperant de mica en mica la seva millor forma, i l’Eva Fontecha, de voluntària i després animant amb patins … (gràcies!). I molts, molts més, destacant els companys de Run2live, sempre afectuosos. Us estimo a tots !

A la cursa, surto amb l’Ariadna i el Javi, nous en aquest món, per fer al voltant de 1 hora 45 min. Per tant, tranquil, sense forçar. A mitja cursa em trobo sol pel davant i augmento una mica el ritme per guanyar unes quantes posicions i un parell de minutets. Al final, 1:44:04 i amb bones sensacions, però després, ja a la tarda, molt esgotat !

La veritat és que no entenc la bogeria per apuntar-se en aquesta mitja. Que em perdonin els de l’organització, els Maimakansu i els mataronins en general però ni el recorregut ni el perfil, amb els seus desnivells, em semblen massa atractius (…) Millor dit, sí que ho entenc: és pels quilos de sabó Ariel, after-shave, xampú, etc. que donen a l’arribada. Jo, personalment, preferiria altres serveis, un bon avituallament final, un regalet més original i més “esportiu” i més gresca i més espectacle al final i al moment del lliurament de premis, que va ser força ensopit. Gràcies de totes maneres. I l’organització ha estat, com sempre, impecable.

Tot sigui per tornar a Mataró, que és una ciutat mitjana que m’agrada molt !
I millor encara va ser estar convidat en un dinar (o reunió o festa) en un pis al centre de Mataró, amb més de trenta persones, on m’ho vaig passar genial ! Botifarres, carn a la brasa, vi i cervesa per recuperar el cos o, si més no, l’alegria.

web de la cursa