Pobres hasta las cejas (els fondistes kenyans)

Deixa un comentari

Tot i la crisi que estem patint, els aficionats a practicar esport als països occidentals som uns privilegiats per poder fer aquesta activitat. A la resta de món, fer esport sol ser un luxe inassolible per a la majoria. I els que ho fan, és en unes condicions lamentables i amb l’objectiu de guanyar-s’hi la vida i sortir de la misèria.
Això, que és tan obvi, de vegades ho oblidem. Aquest article titulat “Pobres hasta las cejas”, publicat al diari Sport, ens ho recorda. Val la pena que hi reflexionem.

Aquí podeu veure el PDF de l’article del diari Sport, publicat el 8/12/2010

Anuncis

Pujada al Castell de Castelldefels

Deixa un comentari

Divertida cursa de 4.900 m sortint del centre de Castelldefels i arribant al Castell, amb trams de pujada considerable, cronometrada i, a més, gratuïta. Sempre que puc hi vaig, és una bona manera de passar el matí d’un dia festiu com aquest, i enguany no hi volia faltar. Però aquesta vegada m’ha costat, pel cansament de la mitja feta el dia abans i la festeta…
Però allà era a les 9 del matí, una hora abans de la sortida, prenent un parell de cafès carregadets. I saludant l’Estrella Ollé i el David Garcia, els amics de Cubelles, habituals en la majoria de curses de pobles del Garraf, el Penedès i rodalies, la Cris i l’Arcadi Alibés, que també havien anat a la mitja de Mataró. M’alegro de tornar a veure i poder parlar amb el Jordi Ballesteros, gran esportista, marxador i entrenador de Sitges i potser el principal promotor de l’atletisme a la comarca del Garraf. És un savi i em recorda que m’haig d’aprimar si vull tornar a córrer com abans i sense tants problemes físics.
A la cursa surto molt enrere, pel cansament acumulat i perquè la sortida, amb més de 500 participants en un carrer estret és força perillosa.
Temps final, 24’20”. (19’07” el 2007 i 19’55” el 2008)
Estrella: finalment m’has guanyat, te’n dec una !

web de la cursa

Mitja marató de Mataró

Deixa un comentari

Feia molts mesos, gairebé un any, que no feia cap mitja marató i ara, una mica recuperat dels meus problemes físics, tenia molta il·lusió per fer aquesta… però les prop de 2000 places d’inscripció disponibles es van exhaurir en 24 hores i em vaig quedar fora. In extremis, una companya lesionada em va cedir el seu pitrall i vaig poder fer el canvi de nom.

Així doncs, més de 2000 participants i molta, molta gent coneguda. Això, per si sol, ja és un plaer. Trobar tan bon ambient és el millor d’aquesta cursa, sens dubte. M’he passat més estona saludant, abans i durant la cursa, de lluny i de prop, que corrent! Com ara el Jordi i la Blanca, incombustibles, el Robert Mayoral, que feia temps que no veia, el Sergi Alexandri, sempre visible amb el seu metre i noranta cm., el Miguel Moreno, del CN Sabadell, ja recuperat del seu accident, el Vicenç Solé, que no se’n perd una, la Carme Gallardo, amb problemes físics però endavant sense aturar-se… També el Jaume Aragonés i el Toni Flores, en les primeres posicions, el Jaume Gubern, ara ja Iroman-finisher, la Meritxell Portillo i el Joan Miquel, incansables com sempre, el Xavier Bonastre, recuperant de mica en mica la seva millor forma, i l’Eva Fontecha, de voluntària i després animant amb patins … (gràcies!). I molts, molts més, destacant els companys de Run2live, sempre afectuosos. Us estimo a tots !

A la cursa, surto amb l’Ariadna i el Javi, nous en aquest món, per fer al voltant de 1 hora 45 min. Per tant, tranquil, sense forçar. A mitja cursa em trobo sol pel davant i augmento una mica el ritme per guanyar unes quantes posicions i un parell de minutets. Al final, 1:44:04 i amb bones sensacions, però després, ja a la tarda, molt esgotat !

La veritat és que no entenc la bogeria per apuntar-se en aquesta mitja. Que em perdonin els de l’organització, els Maimakansu i els mataronins en general però ni el recorregut ni el perfil, amb els seus desnivells, em semblen massa atractius (…) Millor dit, sí que ho entenc: és pels quilos de sabó Ariel, after-shave, xampú, etc. que donen a l’arribada. Jo, personalment, preferiria altres serveis, un bon avituallament final, un regalet més original i més “esportiu” i més gresca i més espectacle al final i al moment del lliurament de premis, que va ser força ensopit. Gràcies de totes maneres. I l’organització ha estat, com sempre, impecable.

Tot sigui per tornar a Mataró, que és una ciutat mitjana que m’agrada molt !
I millor encara va ser estar convidat en un dinar (o reunió o festa) en un pis al centre de Mataró, amb més de trenta persones, on m’ho vaig passar genial ! Botifarres, carn a la brasa, vi i cervesa per recuperar el cos o, si més no, l’alegria.

web de la cursa

Newer Entries