V Duatló d’Igualada

2 comentaris

Estava inscrit en aquesta Duatló d’Igualada que és per molts la millor duatló de Catalunya, amb participacions importants les darreres edicions com la de l’Iván Raña o la del maratonià igualadí Roger Roca. Per això em feia molta il·lusió anar-hi. Però a les 8 del matí quan ja era al cotxe amb la bici carregada a Sabadell, d’on sortia, va començar a caure un fort xàfec. Les previsions meteorològiques que vaig sentir parlaven de pluges a partir del migdia però els del Temps de TV3 la van tornar a espifiar. Així que vaig girar cua. Després d’un temps amb molts problemes de lesions, em feia molta por caure amb la bici i em negava a competir sobre un terra mullat i encara menys sota la pluja. Pel que he llegit, sembla ser que durant la competició va deixar de ploure i el tram amb bici es va poder fer sense problemes. Així que encara em sap més greu no haver participat.

Per compensar, deixo l’excel·lent video realitzat sobre l’edició de 2010, esperant que es faci un altre sobre aquesta edició.

Finalment he pogut parlar, uns dies més tard, amb un company d’Esparreguera que va participar-hi. Sembla ser que, després de ploure, va sortir el sol i el terra en el tram de bici estava eixut i en perfectes condicions. L’organització impecable. Ja hi ha un video penjat sobre aquesta cinquena edició en el següent link:

V DUATLÓ CIUTAT D’IGUALADA 2011 from OCISPORT Outdoor Experiences on Vimeo.

Mitja marató Costa Barcelona Maresme a Calella

Deixa un comentari

Em feia il·lusió fer aquesta Mitja de Calella ja que va ser l’última mitja en què vaig baixar de 1 h. 30′, l’any 2009, amb 1h 27′ 31″. Tenia l’objectiu de fer-la altre cop per sota de la barrera de l’hora i mitja, sent una cursa molt ràpida i encara ho seria més si no fos pels sis o set pontets i túnels que s’han de pujar i baixar. Però quan m’hi vaig inscriure no comptava amb la meva darrera lesió i el mes d’inactivitat que m’ha suposat. A més, com a molts d’altres corredors, la calor i el vent em van passar factura els darrers km.

Arrossegant encara algunes molèsties, vaig sortir amb l’amic Vicenç Solé bastant ràpid, per sota els 4’15” el km. Però a partir del km 12 o 13 em vaig anar enfonsant i els últims 5 km ja era un cadàver, patint molt i notant la manca d’entrenament. Per tot això encara puc estar satisfet del temps assolit, 1 h.35’10”. El meu objectiu haurà d’esperar, depenent de l’evolució de les meves lesions.

Entrevista a l’exministre i divulgador científic Eduard Punset

Deixa un comentari

Molt interessant entrevista a l’Eduard Punset, emesa el 17 de març al programa Divendres de TV3. Recomano que us la mireu i hi reflexioneu una mica.

Enllaç permanent al video

http://www.tv3.cat/ria/players/3ac/evp/Main.swf

Cursa de muntanya Pic de l’Aliga

Deixa un comentari

Tot i que he entrenat per la zona i he estat participant habitual de les curses de la comarca del Garraf, encara no havia fet aquesta Cursa de muntanya Pic de l’Àliga, amb sortida i arribada a la població de Canyelles. I tampoc havia pujat mai al Puig de l’Àliga que, amb 460 m és un de pics més alts de la regió, amb magnífiques vistes sobre el Penedès, el Garraf i el litoral marítim.

El recorregut d’aquesta dura prova, de 16,2 km i 1.420 m. de desnivell acumulat, no presentava grans dificultats tècniques ni tenia trams especialment perillosos, llevat d’algunes baixades amb pedres relliscoses per la forta pluja del dia anterior. I, el que és més important, he patit però no m’he ressentit dels meus problemes de genolls i he acabat bé, després d’haver gaudit d’esplèndids paisatges i una exuberant vegetació en una comarca que és més aviat eixuta.

He pogut saludar el Jordi Ballesteros, gran esportista sitgetà, marxador, entrenador i promotor de l’atletisme, que feia d’speaker. Durant la competició m’he trobat la Bea, antiga companya d’entrenaments amb Run2live i molt aficionada a tota mena de curses de muntanya. L’he acompanyada els últims km, acabant ella en segona posició en categoria femenina, entrant els dos amb un temps d’ 1 h. 50′ 16″

Classificacions Cursa Pic de l’Aliga 2011 (format Excel)

Marató de Barcelona

Deixa un comentari

Enguany no pensava fer la Marató de Barcelona, que va ser la meva primera marató l’any 2001 i que, des de llavors, he completat altres tres cops. Tampoc estava en condicions físiques de fer-la. Però tenia previst de córrer els últims km, desde el km 25, acompanyant un amic fent-li de llebre, i amb un dorsal “prestat”. Em feia il.lusió participar d’aquesta manera en una gran festa esportiva com aquesta, també em serviria com a examen del meu estat fisic actual i de l’evolució de les meves lesions. Incomprensiblement, no vaig trobar el company en el punt acordat i va coincidir que una gran corredora i amiga es va lesionar allà mateix. Així que vaig tornar a la zona de la sortida i arribada (en metro!) i vaig córrer només els últims cinc km amb alguns companys de Run2live (a la foto, amb el Pere B.).

Pel que vaig poder experimentar, crec que aquesta edició ha estat la millor de les que s’han celebrat fins ara, pel nombre de participants, pel bon ambient entre espectadors i acompanyants, pel bon temps del guanyador i per la bona climatologia (potser per algú feia fins i tot massa calor).

Felicito a tots els que la van acabar. La veritat és que em van fer una mica d’enveja…