Triatló Ciutat del Prat per equips

Deixa un comentari

La Triatló Ciutat del Prat, per primer cop en format contra-rellotge per equips i amb distància sprint, havia de ser una prova esportiva molt excitant i divertida. I ho va ser, tot i que els déus Èol i Neptú es van aliar per convertir el mar, davant de la platja del Prat, en una mena d’Avern…
Hi acudia amb molts dubtes pels dolors a l’espatlla dreta causats per una tendinitis crònica que tenia controlada des de fa anys però que fa una setmana se m’havia agreujat. A l’espera del resultat d’una RMN, el metge m’havia prohibit nedar. No vaig seguir la prescripció i, és clar, nedava amb molta dificultat.
Hi estava inscrit amb l’equip C de Kronos Triatló. La baixa a darrera de dos membres va fer que m’hagués de canviar d’equip, participant amb l’equip B sota la identitat del Roger A.
Hi havia risc de pluja, després de les recents tempestes. Afortunadament va sortir el sol però la mar estava molt picada amb unes onades de més de dos metres. Al menys a mi em semblaven muntanyes i m’impedien fer quatre braçades seguides. Vaig patir molt en aquest tram i això va fer que l’equip m’hagués d’esperar i perdéssim uns minuts. Els trams de bici i cursa a peu van anar molt millor, malgrat el vent. La veritat és que no vam recuperar moltes posicions perquè el nostre nivell en aquestes disciplines era també desigual.
Però no importa el resultat, vam acabar tots força contents i l’ambient era excel·lent. Una gran experiència esportiva !

A les fotos, un dels equips femenins patint per començar a nedar i imatges de l’equip en el tram de cursa a peu.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Resultats amb parcials.

Video UFEC tv

Certificat temps equip Kronos-B (1h.39’59”)

Anuncis

XXI Cursa de fons de Canovelles

2 comentaris

Aquesta Cursa de fons de Canovelles, de 15 km. sobre asfalt i terra, és una de les poques que es fan a Catalunya els dies de festa de Setmana Santa, fidel al seu recorregut trenca-cames. És una prova ja clàssica, després de 20 edicions, ben organitzada i s’ha d’agrair que el preu de la inscripció es mantingui en 5 euros, deixant de banda samarretes i altres regals inútils.
Va ser molt concorreguda i m’hi trobo molts coneguts, entre ells els amics de Terrassa Pep Moliner, Amàlia O., Carme Ballesteros… tots ells en plena forma (bravo, Pep!).
Quan estava en millors condicions, fa uns 5 o 6 anys, l’havia feta en un temps lleugerament inferior als 60 min. De totes maneres, i tenint en compte els forts desnivells que s’han de superar, no estic descontent del temps aconseguit en aquesta edició:
1h.7 min 0″

Mitja marató de La Garrotxa (Olot)

Deixa un comentari

Només quatre dies abans, vaig poder engrescar els amics Jordi i Ariadna per inscriure’ns i desplaçar-nos a Olot per fer aquesta 17ena. Mitja Marató de La Garrotxa.

Dissabte al migdia, vaig fer un dur entrenament amb els companys de Kronos Triatló de natació al mar amb neoprè i de tècnica de relleus en bici, a la zona de la platja del Prat de Ll. I portava un parell de dies dormint molt poques hores. Tot això i la mitja de Màlaga, el diumenge anterior, en condicions extremes, em va passar factura: a la sortida estava cansadíssim i no podia aguantar el ritme “suau” que va marcar el Jordi a poc menys de 5 min/km. I no recordava que el recorregut d’aquesta cursa és força dur, per carreteres amb paisatges preciosos de la Garrotxa però amb desnivells constants.
Afortunadament em vaig anar adaptant a l’esforç i recuperant posicions, atrapant el Jordi cap al km 14 i acabant en 1h39’47”, a una mitja de 4’46” per km., i en la posició 259 entre 676 arribats. I bastant sencer, que és molt ja que fer una mitja en aquestes condicions suposa un important risc de lesió.

La recompensa: el pernil que donaven després de l’arribada a tots els participants. Gràcies al companys organitzadors del C.N.Olot per seguir amb aquesta tradició ! (ja n’estem farts de samarretes “tècniques” made in China…)

Fotoinstant : classificacions

XXI Media Maratón Ciudad de Málaga

1 comentari

M’havia de desplaçar a Málaga, concretament a Fuengirola, i vaig aprofitar per inscriure’m en aquesta Media maratón de Málaga.
La sortida va ser en un preciós estadi d’atletisme però lluny del centre i mal comunicat per transport públic. Així que, d’entrada, vaig haver de caminar durant més de 45 min. per desplaçar-me des de l’estació de tren de Guadalhorce. No vaig veure atletes catalans entre els participants, només el Ruben R., dels Esbufecs de Mollerussa, amb qui vaig parlar els primers km i que em va explicar que ara viu allà. També hi era el Joan Torné, dels Fondistes Penedès, que va ser homenatjat per l’organització ja que era la seva mitja número 555, el que suposava un nou record Guinness. Vaig intentar saludar-lo, sense èxit… es veu que estava molt ocupat en el seu paper d’estrella mediàtica de la cursa.
El recorregut era molt pla i agradable però no comptava amb les altíssimes temperatures, més de 30 graus en alguns moments, i el fort vent que et venia de cara durant la segona part de la cursa. Personalment, suporto bastant bé la calor però la majoria de corredors va patir moltíssim. Això va fer que dels 3700 inscrits només 2767 arribessin a meta, torrats i deshidratats. Haig d’estar content, doncs, del temps assolit: 1h35’36”, temps oficial, sent el temps real d’un minut menys ja que vaig sortir molt enrere.

Article al Diario La Opinión de Málaga

Article al Diario Sur

33a Cursa El Corte Ingles

4 comentaris


Tenia previst participar en una nova cursa, els V de Badalona, de només 5 km., però una setmana abans ja havien tancat inscripcions. Així que si volia fer alguna competició i no haver-me de desplaçar gaire no vaig tenir més remei que apuntar-me, per cinquena vegada, en aquesta tradicional cursa, el que jo anomeno “patxangada” o “xarlotada” del Corte Inglés. I no ho per dic per l’organització, impecable, ni per la empresa El Corte Inglés, als qui s’ha d’agrair que continuïn apostant per aquesta prova que, gratuïtament, ha estat l’inici per a molts en el món de les curses de fons. La sortida estava organitzada per calaixos, segons el temps dels corredors habituals amb xip, i uns 200 metres enrere sortien els corredors ocasionals, els caminants, els que passejaven. Res a dir, ben pensat i se suposa que tothom ho respectaria, evitant els problemes d’anys anteriors… Doncs no: a una cantonada de la sortida, quan s’acabaven les tanques, centenars, per no dir milers, de participants s’hi afegien fora de lloc, caminant, fent ziga-zagues, amb cotxets, carretons i nens, donant als fills un lamentable mal exemple de poca esportivitat. I això durant tota la cursa, molts havien començat abans o a la meitat del recorregut. Què porta a la gent a fer això, a participar en una prova esportiva sense respectar les regles, fent trampes, quan no t’hi jugues res? No ho sé. Ja deia Einstein “només hi ha dues coses infinites, l’univers i l’estupidesa humana, y no estic segur de la primera”. M’ho comentava un company corredor, dinant unes hores després: són els mateixos que llencen la brossa al terra o a un contenidor incorrecte, que no tornen un objecte perdut que es troben, que es colen a la cua del super o al metro, si poden. És a dir, un bon percentatge de la població d’aquest país. Potser fan esport, sí, però quan agafen la bici ho fan anant per la vorera.
Que em perdoni qui pensi que exagero o en faig un gra massa, és que vaig acabar bastant cabrejat, com sempre que he participat en aquesta prova, i no em val que em diguin “ja se sap…, no haver-t’hi apuntat!”. Em sap greu perquè, amb més de 50.000 inscrits, seria una de les curses més maques del món si no fos per aquests centenars o milers de gamarussos.
Durant la competició, vaig poder córrer a estones bastant fort, fent els gairebé 11 km (més curt que altres anys), amb pujada a l’estadi de Montjuïc, en un temps de 47:41, arribant en la posició 404.

Classificació participants amb xip.

Vídeo al Telenotícies de TV3

Interessants reflexions sobre aquesta mena de curses en un altre bloc