Cursa de La Campana a Vacarisses

1 comentari

No havia participat en cap de les tres edicions de la Cursa La Campana i la veritat es que en tenia ganes. Es tracta d’una cursa de muntanya de gairebe 15 km, amb el canvi de recorregut que van haver de fer, segons em van dir, a l’ultim tram, ja entrant al poble.
Em va sorprendre la bellesa dels paratges del recorregut escollit pero tambe la duresa de la prova… alguns dels forts repetjons s’havien de superar caminant, si no ets el Kilian. Personalment, em van sobrar alguns trams un pèl més tècnics i perillosos, especialment a l’ultima part de la cursa, a partir del km 10, ja de baixada. De fet, vaig patir una aparatosa caiguda cap al km 11 que em va deixar un turmell tocat, acabant la cursa bastant preocupat per les possibles seqüeles. Però,es clar, el recorregut és el que és i no ens podem inventar el perfil. De totes maneres, no hi havia cap tram especialment difícil o inasequible per a alguns, com de vegades m’he trobat…
Molt bon ambient però no era el típic de les curses de muntanya. Els participants eren en la seva majoria els habituals de les curses populars sobre asfalt. Per posar un exemple, quan vaig caure i era al terra, cap dels 5 o 6 corredors que em va passar es va dignar a aturar-se. Això no s’entén en l’ambient muntanyenc, on hi ha més solidaritat en aquest aspecte. I és lògic: allà dalt no et pot recollir qualsevol servei mèdic dels que hi ha en una cursa per la ciutat.
L’organització, a càrrec d’alguns membres de Corredors.cat, va ser perfecte, impecable. L’avituallament final en una nau coberta, tot un luxe en quantitat i varietat. I per acabar la festa, t’oferien un banyet a la piscina municipal, amb vistes a Montserrat. Moltes gràcies al companys de Corredors.cat i als voluntaris del poble: hi tornaré sempre que pugui.
Temps: 1h 22’31”, posició 85 entre 414 finalitzats
Classificació final

p.s. Escric això dos dies més tard. Crec que la caiguda soferta no tindrà conseqüències però encara em trobo amb les cames carregadíssimes, molt més que la setmana passada després de més de 6 hores de competició. La duresa d’aquesta cursa m’ha passat factura !

Anuncis

Triatló de Balaguer (distància half-ironman)

Deixa un comentari

Llevat de l’Ultramarató al Desierto de Los Monegros, de 106 km, que vaig fer el 2003 (a peu 14 hores sota un sol infernal) i que ja queda molt llunyà, mai no havia afrontat un repte esportiu d’aquesta importància. El Triatló Ciutat de Balaguer, de distància B o “half-ironman”, concretament 1.900 m de natació, 92 km en bicicleta i 21 km corrent, té la particularitat que el circuit ciclista és molt dur, amb tres ports de muntanya i 2.800 m. de desnivell acumulat, afegint-hi l’habitual calor que fa un dissabte a la tarda en aquesta època de l’any i, enguany, el fortíssim vent durant gairebé tot el recorregut. I tot això ho vaig afrontar sense una preparació especifíca, decidint-ho quan vaig veure que estava recuperant la meva forma, fa quinze dies a la cursa de Pineda. La veritat és que aquestes últimes setmanes estava molt nerviós i irascible, després d’uns quants mesos d’entrenaments més intensos, davant del repte i la possibilitat que no passés el tall de natació + bici que s’establia en 4 h. 55 min. Per tot això el meu únic objectiu era passar el tall i acabar com fos, sense cremar-me massa.

El segment de natació, molt nerviós com sempre, em va anar malament, per variar. Crec que vaig nedar millor que altres vegades però, encara que sembli difícil d’entendre en un estany, vaig tornar a patir problemes d’orientació. Vaig seguir un company que anava més perdut que jo i aviat em vaig trobar més enllà de les boies on havíem de girar i lluny de la resta de participants que, a més, havien escurçat el recorregut… Vaig fer molts metres més dels 1.900 previstos i vaig acabar en uns lamentables 56’46”, un dels pitjors temps, crec que el pitjor entre tots els que finalment vam acabar.

Mentre nedava vaig pensar que hauria d’abandonar, que no me’n sortiria… Estava clar que en el sector de bici m’hi havia de deixar la pell amb el meu ferro si volia passar el tall. I així, amb un fort vent de cara, em va costar molt tornar a trobar gent, superant-los d’un en un. I quan, més enllà dels primers desnivells, veia que ja havia passat una vintena de ciclistes, vaig començar a pensar que seria possible si el cos m’aguantava. I la veritat és que em va aguantar molt millor del que comptava, vaig anar sempre a un ritme fort, i recuperant més posicions en les pujades. A l’avituallament del km 73, a 20 km de la segona transició, vaig veure que passaria el tall sense problemes. Vaig trobar-me el Francisco Jose G.L., antic company de curses i molt bon corredor, que feia anys que no veia i em deia que ho feia com un entrenament per a l’ironman de Zurich, dintre de tres setmanes. Em vaig permetre el luxe d’aturar-me amb ell, beure i orinar tranquil.lament i, un cop superat el tall de la bici, completar la mitja marató amb el mateix company, xerrant i fent broma, a ritme d’entrenament de “dominguero”. No em volia consumir massa, les rampes que patia a les cames després del l’esforç del segment de ciclisme eren considerables: si anava més fort, m’arriscava a quedar-me clavat.

Al final, l’emoció del primer half-iroman completat, en 6h 42’19” ( 56’46” + 3h51’30” + 1h54’03” ) i algunes fotos amb la ben guanyada samarreta de finisher, amb el Francisco José, el Jordi i la Blanca.
Posició 182 entre 281 participants presentats i 230 finalitzats.
Classificació general

Ha estat una experiència única, emocionant, combinant esport intens amb unes vistes espectaculars de la comarca de La Noguera, especialment a la zona del port d’Ager. L’organització impecable, serveis completíssims i els voluntaris han estat semple d’una amabilitat exquisida. Des d’aquí els vull donar les gràcies i prometo tornar si el cos m’ho permet i les profecies de la fi del món per al 2012 també. Proper gran repte: Sail Fish Half Triatló Berga

Entrenament Sabadell – Terrassa en bici i a peu

Deixa un comentari

Ruta en bicicleta Sabadell – Terrassa i, un cop allà entrenant la cursa a peu amb companys Terrassencs.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/spatialArtifacts.do?event=view&id=1779976&measures=off&title=off&near=off&images=off&maptype=S

Pagina amb aquesta ruta a Wikiloc

Triatlo sprint de Blanes

Deixa un comentari

La Triatlo de Blanes, en la seva primera edicio, ha estat l’ultima prova abans del gran repte de dissabte vinent. Condicions idònies, mar perfecta, circuit de bici dur pero divertit… I molta gent de Sabadell, entre participants i espectadors. I jo molt content perquè he tingut sempre bones sensacions i he millorat els temps de les altres triatlons sprint
Temps: 01:18:55 (18:50 + 39:06 + 20:59)
posició 123 entre 217 classificats
Classificació general

Cursa Festa Major Sant Llorenç (Terrassa)

Deixa un comentari

La cursa de St.Llorenç és una de les actvitats gratuites de la festa major d’aquest barri de Terrassa, integrada en un circuit de curses locals. Amb 5200 m aprox i algun desnivell que es fa dur, ha estat una bona prova del meu estat físic actual, anant sempre per sota de 4 min/km, i picant-me amb altres companys de Terrassa, com el Jose Manuel P. que em supera els ultims metres com es veu a aquesta foto de l’arribada.
Temps 20’11”
posició 27 de 169 classificats

Cursa de Pineda de Mar

Deixa un comentari

Aquesta Cursa de Pineda de Mar és una de les més concorregudes de Catalunya en la distància de 10 km i sempre s’exhaureixen les inscripcions. El recorregut és pla amb alguns desnivells lleugers i els tres o quatre ponts que s’han de pujar i baixar. El terra era ben mullat per les fortes pluges caigudes fins unes hores abans però les condicions eren idònies, bona temperatura amb aire fresc i net. Per mi era una prova del meu estat de forma actual. Sabia que podia baixar dels 40 minuts però em vaig posar coma a repte fer sobre 41 minuts i, si ho aconseguia, apuntar-me ja, sense excuses, al mig-ironman de Balaguer d’aqui a dues setmanes.
Surto per sota dels 4 min/km. i em sento còmode però començo a patir a mitja cursa, acumulant més segons cada km. És clar que em faltava un pèl de forma per baixar del 40 minuts en aquesta distància o bé haver corregut amb algú que em fes de llebre i m’hagués donat aquesta motivació per baixar aquests segons… Al final, 40’44” (40’56” oficial) a una mitjana de 4’05” min./km. assolint la posició 200 entre 1185 classificats.
Classificacions

Fotos al meu album

Fotos a l’àlbum de Run2live

Cursa Pla de Bonaire a Terrassa

Deixa un comentari

Cursa de la Festa Major del Pla de Bonaire, barri de Terrassa, sobre asfalt i una part sobre camins amples de terra, amb alguns desnivells. Per les fortes pluges caigudes les darreres hores, es va canviar el recorregut, deixant-lo en una distància de més de 6.800 m.
La sortida era a les 19 h. i arribo tard, només 5 minuts abans, sense temps per escalfar correctament. Surto ràpid, massa ràpid, i aviat m’enfonso sense poder aguantar el ritme. Pateixo i acabo amb flat… penso que podia haver corregut amb més intel·ligència però de totes maneres el temps és correcte. El fet d’acabar davant de les primeres dones m’indica que estic recuperant la forma.
Temps 28’35” posició 54 entre 243 classificats