Monegros Man (Triatlón de larga distancia de Aragón)

Deixa un comentari

Els amics Blanca i Jordi, incombustibles participants en curses, triatlons, ironmans i el que calgui, em van recomanar d’anar a aquesta primera edició de la “Monegrosman”, triatló de llarga distància amb 1800 m nedant, 72 km en bici i 15 corrent, amb sortida a San Juan de Flumen, pedania de Sariñena, comarca dels Monegres. De seguida m’hi vaig inscriure sense dubtar: sóc habitual a algunes proves esportives que es celebren a l’Aragó, com ara les mitges maratons de Barbastre, Calataiud, i també a la marató de Saragossa. I és que m’encanta el caràcter i el tracte de la majoria dels aragonesos, especialment als pobles, i no m’importa anar-hi sovint i repetir. I casualment ja vaig estar a Sariñena (dormint al mateix hostal Romea) l’any 2003, fent-hi la Ultramaratón de los Monegros de 106 km
Tenia por de trobar-me un dia xafogós, com aquell any, però no: no feia massa calor, bufava un fort vent (l’habitual cerç o “cierzo”) i el paisatge no era tan eixut com el que recordava. El circuit de ciclisme transcorria per una zona de cultius molt agradable de fer. I el millor: un llac com no m’esperava, realment preciós com es pot veure a les fotos.
Com ja suposava, els organitzadors, els col·laboradors i voluntaris van ser d’una amabilitat i generositat extrema. Això dóna gust, et sents un dels protagonistes i no simplement un client, com a moltes altres curses i triatlons. A més, l’oferta gastronòmica a la regió millora dia a dia… vaig gaudir en els restaurants de Sariñena on vaig coincidir amb el Salva, el Carles i el Pedro del Club Natació Sabadell.

Esportivament n’estic força satisfet. Uns dies abans, m’havia ressentit molt dels meus dolors a l’espatlla i al supraespinós i tot i això vaig poder nedar bastant tranquil, ja que hi van haver sortides 2 i 4 minuts més tard i no em vaig sentir mai dels últims. En bici vaig poder recuperar i treure el màxim partit del meu ferro vell amb rodes, acabant bastant bé en un circuit de cursa a peu bastant dur, amb desnivells i pedregós.
Temps 4h 42’04” posició 137 entre 200 participants i 180 finishers

En definitiva, que m’he quedat enamorat d’aquesta prova, d’aquesta gent, d’aquest paisatge. Només demano que la salut m’acompanyi per poder tornar les properes edicions.

Vegeu aquests àlbums de fotos:
https://picasaweb.google.com/ANAPACHUN/MONEGROSMAN2011SanJuanDeFlumen#
https://picasaweb.google.com/xaviercarracedo/MonegrosManTriatlonLargaDistanciaAragon

Notícia publicada a El Heraldo de Huesca el 25 de juliol, en PDF

Anuncis

Triatló de la Vila (Barcelona)

Deixa un comentari

Estava inscrit en aquesta Triatló de la Vila gràcies a un concurs entre clients dels gimnasos Dir. Si no, dubto que m’hi hagués inscrit: per la massificació i l’alt preu de la inscripció. Segurament és ideal per fer una primera triatló: bon ambient, recorregut fàcil i gent de tots nivells.
Era en distància sprint (750+20+5) teòricament, perquè el tram de natació s’havia escurçat per no sé exactament quins motius (la marea o les corrents) a uns 600 metres, el de ciclisme era de menys de 18 km segons el meu comptador i el de cursa a peu, sense els km marcats, crec que també era una mica més curt.
Vaig fer la natació, per primer cop sense neoprè aquesta temporada, millor que mai. Em vaig trobar bé, tot i els cops, i vaig acabar en un temps acceptable i no entre els últims, com em solia passar. En bici vaig poder sortir amb gent del meu nivell arribant a una mitjana de velocitat de gairebé 40 km/h. En la segona transició, com si fos la primera triatló que feia, havia agafat malament les referències visuals, em vaig equivocar de filera i vaig haver de tornar enrere, caminant amb la bici, perdent un parell de minuts amb tot això. I corrent vaig seguir recuperant posicions.
Al final, temps reduït, com les distàncies: 1h 9’00” ( 14’27″+29’50″+19’46” ), posició 610 entre 1743 homes finalitzats.
Classificacions homes
Classificacions homes en pdf
Classificacions dones
Video de promoció, amb imatges de l’edició de 2010

altres videos de particulars:


Cursa 10 Km Andorra (Campionat de mig fons d’Andorra)

Deixa un comentari

Em trobava uns dies de vacances a Andorra, fent muntanyisme i bicicleta, i, és clar, m’havia apuntat a aquesta Cursa de 10 km d’Andorra (incorrectament denominada “Campionat de mig fons”). És una de les meves curses favorites o, millor dit, o era quan es deia “Cursa d’Ultrafons” i eren 15 km., els primers 10 urbans, com ara, i els últims 5 en forta pujada per la carretera de La Comella i final en alt. Un recorregut preciós i un perfil atípic. Després l’organització s’ocupava de baixar-nos en autocar i oferir-nos un dinar… Guardo molt bon record d’aquells edicions, fins i tot una vegada vaig guanyar un premi per categories.
Aquesta cursa no és el que era però segueix havent-hi bon ambient. El recorregut, dur per l’altitud i els desnivells d’Andorra la Vella, val la pena, especialment si les condicions climatològiques són favorables, com en aquesta edició, amb un dia assolellat i una mica d’aire fresc de muntanya.
Jo em trobava amb les cames carregades per l’activitat física dels dies anteriors però estic força satisfet. I ho hauria estat més si, en millors condicions, hagués fet un minut i mig menys de temps, optant a premi per edat. Llàstima.
Temps 42’02”, posició 50 entre 259 arribats.
Classificacions

Fragment de les notícies d’Andorra TV que jo mateix vaig enregistrar, amb informacions sobre la Cursa de 10 km i la Travessa d’Encamp, cursa de muntanya que es celebrava també el 10 de juliol.

Cursa de la Maquinista 10 km

Deixa un comentari

No pensava pas fer aquesta Cursa de La Maquinista, de 10 km en dues voltes al voltant d aquest centre comercial al barrí de St Andreu, a Barcelona però finalment em vaig inscriure gràcies a una invitació dels Clubs Dir. Volia que fos una prova del meu estat de forma actual. Però no comptava amb la calor i el recorregut de més (entre 400 i 500 metres segons els gps d’alguns companys). L’esforç del vespre abans també em va passar factura.. El grupet de corredors.cat amb que anava i que tenia previst baixar de 40 minuts es va desintegrar a partir del km 5: és clar, si els km són més llargs i amb aquesta temperatura tothom s’enfonsa quan vas al límit. Bé, em consola pensar que si descompto 1 o 2 minuts pel recorregut de més el resultat no és tan decebedor.
Temps : 41’52” , posició 135 entre 1839 finalitzats
Classificacions

Cursa Festa Major de Terrassa

Deixa un comentari

Ja havia fet un parell de vegades la Cursa de Festa Major de Terrassa, cronometrada amb xip i gratuita. I sempre es d’agrair que un ajuntament fomenti aixi l’atletisme popular. Però és una cursa més aviat per fer-la lúdicament, amb companys i sense anar al limit. Ho dic perque la sortida i els primers km son perillosos, amb un circuit estret on s’hi barregen corredors de tots nivells, i les pujades i baixades d’aquesta ciutat fan un recorregut dur que, sobre asfalt i en competició, poden provocar un desgast innecessari. Jo, a mes, tenía una altra competicio l’endemà… però vaig ser ruc i vaig anar per totes. Vaig arribar extenuat. I un grapat de corredors i corredores van haver de ser atesos a l’ arribada, degut, en part, a les altes temperatures.
El reglament anunciava una cursa de 7,5 km, però el kms no estaven marcats i crec que era bastant més. El GPS del company que va arribar amb mi a l’sprint (com surt a la foto) va registrar 8,46 km, que donaria una mitja de 3’52″/km, com es pot veure a aquesta pàgina de Garmin.
Temps 33’17”, posició 94 entre 670 arribats
Classificació