Sailfish Half Triatló Berga

Deixa un comentari

Ja ho comentava a l’últim post: si algun conegut o aficionat a l’esport llegeix aquest bloc, no vull que sigui una enumeració de problemes físics, lesions i abandonaments. Per això no volia escriure res sobre el Sailfish Half Triatló de Berga (en distància mig-ironman) i al final ho faig amb una setmana de retard.
Fins al darrer dia, tenia l’esperança que em desaparegués el dolor a la part que anomenem la bola del peu. Però un parell de dies abans, quan ja no tenia possibilitat de tornar l’import de la inscripció, vaig adonar-me que no podria fer la triatló sencera. I el mateix dia, quan ja havia deixat la bici a boxes i baixava cap a la sortida de natació al pantà de la Baells, em vaig enfonsar quan vaig notar que, descalç sobre un camí de pedres, no podia gairebé ni caminar. Desconsolat, desanimat, vaig patir una mena d’atac d’ansietat pensant que era inútil patir a la natació quan després no podria continuar i vaig decidir, precipitadament, d’abandonar mentre nadava.
Em va saber molt de greu: l’entorn del pantà rodejat de muntanyes era incomparable. I el clima i la temperatura perfectes per una prova com aquesta, al menys al moment de la sortida. Em vaig sentir molt decebut pels errors comesos: per no fer cas al meu cos i no haver renunciat a altres proves. Al menys, em podia haver donat de baixa quan encara era a temps. Vaig marxar de seguida, sense veure els altres participants, quan vaig saber que no tenia ni dret a la samarreta que donaven a l’arribada.
Una experiència que em va deixar bastant tocat.

32a. travessa Matagalls Montserrat

Deixa un comentari

És la tercera vegada que feia la Travessa nocturna Matagalls-Montserrat, de 83,2 km de distància i 5.980 m de desnivell acumulat, no competitiva però que molts fan corrent, al menys en part. I m’hi vaig apuntar només perquè vaig ser beneficiari d’una de les inscripcions que donava el grup de gimnasos DIR, amb la intenció de fer-la a ritme suau i fent aturades, per no desgastar-me massa per la setmana següent…
Però aquest bloc ja comença a ser un recompte de lesions i problemes físics diversos: la setmana anterior em vaig fer mal a la planta d’un peu amb un pedra, corrent a la muntanya. Encara em feia mal, especialment en camins pedregosos com els d’aquesta marxa. Veia les estrelles cada cop que trepitjava una pedra i, tot i el ritme lent que vaig portar tota l’estona, vaig estar temptar d’abandonar unes quantes vegades. Les aturades als avituallaments eren eternes, de més de mitja hora cada vegada. I el patiment va ser enorme i de molt llarga durada, ho vaig passar malament fent esport com mai a la vida. Però precisament per no fer inútil aquest sofriment, vaig pensar que havia d’acabar com fos, a quatre potes si calia.
A les 16:10 h. sortia de Coll Formic amb el grupet del DIR i finalment a les 10:30 h. de l’endemà arribava al monestir, després de perdre més d’una hora i mitja a les aturades, especialment a Aiguafreda i Sant Llorenç Savall. En aquest cas, no em va importar el temps: acabar la prova en les meves condicions ja va ser tot un èxit. Només espero que tot això no em passi factura i em pugui recuperar… (a temps)

Cursa de la verema – Puig de Tiula – Cubelles

Deixa un comentari

Cursa de muntanya de 13 km aprox. per camins estrets i pedregosos que ja coneixia en els entrenaments que havia fet amb l’Estrella i el David, de Cubelles. Escric això molt més tard: el més remarcable és que em vaig fer mal a la planta dels peus per culpa de les pedres; el que semblava una molèstia passatgera es va convertir en un dolor que ha persistit setmanes i setmanes i m’ha impedit entrenar normalment i renunciar a d’altres proves més importants.
A part d’això, la cursa va estar menys o menys bé, sobretot pel bon ambient de gent de la comarca. Però, francament, no crec que hi torni.
Temps: 1h 4’33” posició 46 entre 192 arribats

Bloc de l’organització, fotos i resultats

Entrenament amb Run with Us de Dir Tres Torres

Deixa un comentari

Bon i intens entrenament a les 20:30 h. amb el grup Run with us de Dir Tres Torres, amb el monitor Miquel Garau. Prova de nivell: 8 voltes en un circuit de 600 metres aprox. amb lleugers desnivells 17’49”

Mitja Marató de Sabadell

Deixa un comentari

Aquesta Mitja Marató de Sabadell, en la seva sisena edició, era la primera mitja de la temporada i, per a mi, la primera cursa important després dels meus problemes de lumbàlgia i les tres setmanes d’inactivitat forçada. Així doncs, he notat que he perdut la forma que havia recuperat fa un parell de mesos: el nou circuit de tres voltes amb alguns desnivells se m’ha fet molt dur (de totes maneres prefereixo aquest recorregut que l’antic). Al km 5 ja perdia posicions i al 10 ja em semblava que m’avançava tothom, panxuts inclosos… Al final 1h39’08”

Hi hauria moltes coses a dir sobre l’organtizació de la prova. Sent de Sabadell, no hauria de ser jo qui carregués en els aspectes negatius quan encara és una prova jove i no voldriem que desaparegués. Però molts companys corredors m’havien comentat de paraula el tema del preu de la inscripció, 22 euros incloent-hi els 2 euros de licència de dia per als no-federats. És a dir, un preu similar a mitja de Granollers que és a un altre nivell. A mi m’ha semblat que hi havia molts menys participants que en altres edicions i suposo que és en part per això. També un baix nivell atlètic. El punt de sortida i arribada, una mica apartat del centre, sense speaker i una mica desangelat, tampoc ajuda en l’èxit de les properes edicions. I aquí suposo que l’ajuntament i les obres al centre en són responsables. La sortida conjunta amb la cursa popular, que és gratuïta i amb molts nens que hi participen, també s’hauria de corregir: és molest i fins i tot perillós per als que volen córrer a un cert nivell. Això sí, el regal, una motxilla de marca, collonut!

Espero que el proper any es tinguin en compte aquests factors per continuar creixent, és el que desitgem tots els sabadellencs aficionats a aquest esport. Afortunadament, hi ha més punts positius que negatius, com el canvi de recorregut, més cèntric i amb menys desnivells que altres any, i l’animat ambient de Festa Major que envolta tota la cursa. Gràcies als que hi heu treballat.

Cursa Festa Major de Sant Quirze del Valles

Deixa un comentari

Cursa popular amb diferents distàncies i categories per a nens. Normalment no era massa concorreguda, ja que es poc coneguda fora del poble i sol coincidir amb la Cursa de Matadepera, la mateixa hora, i la Mitja de Sabadell, l’endemà. Per tot això és una de les poques curses on, altres anys, vaig aconseguir premi dins de la categoria de veterans. Però cada cop és més difícil: ja no tinc quaranta anys i la categoria és la mateixa. Enguany, crec que amb més participació que altres anys, més de cent, hi hagut un bon grapat de veterans que m’han superat.
El circuit era d’uns 5 km aprox., potser una mica més, amb desnivells. És clar, he sortit fort i se m’ha fet duríssim. En acabar em feia mal tot !
El control de temps era manual i no he trobat cap classificació.