Intervenció quirúrgica a Clínica Tres Torres

Deixa un comentari


El dia 25 d’abril vaig ingressar a la Clínica Tres Torres de Barcelona, on hi vaig romandre dos dies, per ser intervingut d’una important lesió a l’espatlla dreta. Portava anys amb molèsties o forts dolors i caminava i corria totalment torçat. Els problemes se’m van agreujar fa cosa d’un any quan vaig començar a nedar més sovint i després d’un curs de lluita i defensa personal. Llavors em vaig plantejar l’operació però vaig provar un tractament alternatiu a base d’exercicis que no em va solucionar el problema tot i que van disminuir els dolors. I justament, des de fa un parell de mesos, quan vaig decidir finalment la data, es quan menys mal em feia… però no em penedeixo en absolut.
La intervenció va ser molt més complicada del que es preveia. A les proves que em van fer només es parlava d’una ruptura parcial del supraespinós. Finalment, l’informe d’alta explicava el següent:

-Lesión slap tip II por desinserción labrum glenoideo superior
-Rotura parcial tipo pasta supraespinoso.
-Realizándose: Reparación y reinserción labrum superior mediante anclajes óseos.

Escric això dues setmanes més tard. Tot això m’està resultant més dur i molest del que pensava. I no ho dic pel dolor, que sé suportar bé. Segueixo amb mobilitat molt reduïda i, a hores d’ara, veig llunyà tornar a fer esport normalment. De moment, em limito als banys a la platja, fent una mena de thalassoteràpia de baix nivell, a la Barceloneta.
Des d’aquí vull agrair l’excel·lent feina del metge que em va operar, el Dr.Fernando Clemente.
A les fotos, unes hores després de la intervenció (a la tarda, fet pols al llit de la clínica) i l’endemà al migdia, amb vistes de Sabadell.

Mitja Marató de la Garrotxa (Olot)

Deixa un comentari

Com l’any passat i altres vegades, acudeixo al compromís de fer la Mitja de la Garrotxa i recollir el pernil que donen sempre a tots els participants. Els amics Ariadna i Jordi em va empènyer a fer-la i em van acompanyar en cotxe, tot i que les condicions no eren gens favorables, una setmana després de completar una duríssima marató. Però, és clar, volia aprofitar l’últim cap de setmana abans de l’operació, sabent que estaria molt de temps sense poder fer cap tipus de cursa.
Vaig començar molt lent, lentíssim, dels últims, amb l´únic objectiu d’acabar. I no les tenia totes: patia importants seqüeles de la marató i forts dolors als turmells (que sofreixo principalment quan tinc alguns quilos de més, com ara). Però vaig anar controlant el dolor i cada cop corrent més ràpid i avançant molta gent a partir del quilòmetre 10, aproximadament. Ajudat pel meravellós paisatge de la Garrotxa, vaig aconseguir “maquillar” el resultat. 

Temps: 1h. 41′ 49″  (oficial 1h 42′ 23″) posició 290 entre 577 arribats.

 

Milano City Marathon – Maratona di Milano

Deixa un comentari

Feia mesos que estava inscrit en aquesta Marató de Milà, pensant que estaria més o menys en condicions. Però el temps que porto amb problemes físics (especialment al peu), sense entrenar bé, i la imminent operació a l’espatlla van fer que em plantegés la participació. Especialment després de veure els elevadíssims preus dels hotels a aquesta ciutat que no coneixia. Però finalment vaig reservar els vols amb Vueling fins a Malpensa i vaig pagar per internet (Rumbo) l’hotel. Es tractava de l’aparthotel Atahotel Linea Uno, ben comunicat per metro en una zona no massa allunyada del centre, amb pizzeries i un gran supermercat propers.

Teniem un parell de dies per visitar Milà, així que ens vam limitar al centre. Es tracta d’una ciutat grisa i més aquests dies que plovia i estava ennuvolat, però la part al voltant del Duomo es molt atractiva, d’una bellesa d’estil centreeuropeu. I la catedral, recentment restaurada, és impressionant.

Per la cursa, només tenia la intenció d’acabar sencer, si podia ser per sota de les quatre hores que ja em semblaria un fracàs. I les condicions van ser molt dolentes… La sortida era a la zona de la fira de mostres, molt lluny del centre, i vaig arribar justíssim, quan ja estava tothom preparat i guardant un minut de silenci per un futbolista mort el dia abans. I la pluja constant, els bassals, el terra lliscant amb llambordes van fer la resta. Crec que vaig patir com mai i vaig arribar totalment buit, com es pot veure a les fotos. Però content perquè el cos m’ha aguantat, tot i els dolors, fent un temps acceptable en aquestes condicions adverses.

Temps 3h 50’15” posició 2032 entre 4000 participants.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.