Torno a escriure aquest blog

Deixa un comentari

No havia escrit res en aquest blog (o bloc) des del passat 20 d’octubre de 2013 referint-me a la Cursa Dir Sant Cugat. És clar que he seguit fent esport i intentaré anar actualitzant les entrades i resultats, més que res per portar un control personal.
En aquest any he portat una activitat esportiva important, he tornat a fer triatlons i m’he tornat a federar amb el Club TriDir. També he millorat força en la natació gràcies especialment a TFSwim, he tornat a fer alguna marató amb resultats desiguals i sobretot he acabat algunes triatlons de llarga distància i he participat per primer cop en la distància Ironman, a Gandia.
En l’aspecte negatiu,com sempre, els problemes físics: les molèsties al meu maluc esquerre que arrossego des de fa molts mesos, la periostitis tibial que es manifesta un mes si un mes no i sobretot la recaiguda en la lesió d’espatlla que em va fer passar pel quiròfan el 25 de novembre i m’ha impedit seguir nedant.
Ara, a partir d’avui mateix, m’haig de posar les piles, amb molèsties o sense: els reptes als que estic inscrit són importants: triatlons de llarga distància, marxes cicloturistes, etc.

ACTUALITZO LA LLISTA DE PROPERES CURSES

88,8 kg

Cami des d’Andorra la Vella al Pic Carroi

Deixa un comentari

El camí que va dels Cortals de Sispony fins a les antenes del Pic Carroi (2.334 m.) és una de les meves rutes favorites d’Andorra, per entrenar i passejar tant a l’hivern com a l’estiu, gràcies a la proximitat a la capital i que és un itinerari tranquil, ample i ben arranjat (trepitjat per la ratrac quan hi ha neu). Feia temps que buscava una manera de pujar-hi directament a peu des d’Andorra la Vella però l’antic camí per anar fins a La Massana (el rec del solà) portava anys tancat per les obres i l’esfondrament del pont d’accés al túnel dels Dos Valires. Ara, parcialment obert de nou, (i degut a una avaria al meu cotxe) vaig provar de fer el recorregut sencer sortint des d’Andorra la Vella. Les recents nevades van posar-hi una dificultat afegida: el camí del rec del solà estava totalment cobert de neu, així com l’ample sender que puja des dels Cortals de Sispony al cim. En vaig tenir prou amb uns minigrampons de posar i treure però a l’últim tram del camí la neu no estava trepitjada per la ratrac i em vaig haver de posar les raquetes de neu, que vaig estar carregant tota l’estona.
Al final 3 hores i 41 min per fer tot el recorregut fins al pic, comptant les diverses aturades per posar-me i treure’m els grampons i les raquetes (2h 21′ més per tornar a la Massana, on vaig agafar un bus) La propera vegada i sense neu segur que el temps serà molt inferior.
http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=4072839
http://www.endomondo.com/workouts/160061780/3346184

Arinsal (Andorra) amb grampons

Deixa un comentari

Imatges d’una petita excursió en grampons fins a la part més alta de l’estació d’esquí d’Arinsal, a Andorra, el 31 de desembre de 2012 a la tarda. Millor veure-ho en HD

Ruta penjada a Wikiloc (GPS)

Cursa de Na’Dalt a Sant Pere de Torelló

Deixa un comentari

cropped-header_bellmunt20121
.

Aquesta cursa de Na’Dalt es tractava d’una cronoescalada de muntanya des de Sant Pere de Torelló fins el monestir de Bellmunt, amb 610 metres de desnivell. Me l’havien recomanada i pensava anar-hi en tren fins a Torelló i en bici, uns 5 km, fins a la sortida. Però dos dies abans vaig enganxar un refredat fortíssim amb febre, no pensava ser-hi però a darrera em vaig decidir, mig malalt, anant-hi en cotxe directament.  Va ser una molt bona experiència esportiva, per la bona organització, l’ambient de gent de muntanya (la gran majoria joves i ben preparats), els preciosos paisatges que no coneixia, l’ànim del nombrós públic… A més, la climatologia va ser molt benigna: a una certa altitud va sortir el sol mentre la boira s’escampava per la vall, creant unes vistes meravelloses que s’adeien molt bé amb els corredors. El recorregut era molt dur, sempre en fortíssima pujada havent de superar trams de dificultat tècnica, grimpant a quatre potes. I, és clar, en el meu estat d’empiocament general, les molèsties que arrossego, la meva poca habilitat tècnica a la muntanya i l’alt nivell dels altres vaig quedar dels últims, cinquè per la cua entre els homes, però content i satisfet per haver superat la prova. Suposo que ja he tocat fons en l’aspecte esportiu, mai no havia quedat tan enrere en una classificació i ara les coses només poden anar millor. Cursa totalment recomanable gràcies a la bona feina dels companys de Torelló i Sant Pere de T. i al bon ambient general.

Temps 50’31” posició 157 entre 161 homes “finixers”

classificacions III Cursa NaDalt a Bellmunt 2012

Des de La Molina a l’amorriador de Rus amb raquetes de Neu

Deixa un comentari

Sortim amb el David M. des de La Molina (zona Roc Blanc), ell fent ski de randonnée i jo amb raquetes de neu amb la intenció de pujar fins al Puigllançada, 2.406 m. Per la manca de neu i la boira ens hem de quedar a la zona anomenada “amorriador de Rus” (amorriador=indret on fa migdiada el bestiar) a uns 2.300 m, el punt més alt dels remuntadors, tornant per les pistes cap a La Molina.

http://es.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=3722587

32a. travessa Matagalls Montserrat

Deixa un comentari

És la tercera vegada que feia la Travessa nocturna Matagalls-Montserrat, de 83,2 km de distància i 5.980 m de desnivell acumulat, no competitiva però que molts fan corrent, al menys en part. I m’hi vaig apuntar només perquè vaig ser beneficiari d’una de les inscripcions que donava el grup de gimnasos DIR, amb la intenció de fer-la a ritme suau i fent aturades, per no desgastar-me massa per la setmana següent…
Però aquest bloc ja comença a ser un recompte de lesions i problemes físics diversos: la setmana anterior em vaig fer mal a la planta d’un peu amb un pedra, corrent a la muntanya. Encara em feia mal, especialment en camins pedregosos com els d’aquesta marxa. Veia les estrelles cada cop que trepitjava una pedra i, tot i el ritme lent que vaig portar tota l’estona, vaig estar temptar d’abandonar unes quantes vegades. Les aturades als avituallaments eren eternes, de més de mitja hora cada vegada. I el patiment va ser enorme i de molt llarga durada, ho vaig passar malament fent esport com mai a la vida. Però precisament per no fer inútil aquest sofriment, vaig pensar que havia d’acabar com fos, a quatre potes si calia.
A les 16:10 h. sortia de Coll Formic amb el grupet del DIR i finalment a les 10:30 h. de l’endemà arribava al monestir, després de perdre més d’una hora i mitja a les aturades, especialment a Aiguafreda i Sant Llorenç Savall. En aquest cas, no em va importar el temps: acabar la prova en les meves condicions ja va ser tot un èxit. Només espero que tot això no em passi factura i em pugui recuperar… (a temps)

A La Masella amb raquetes de neu

Deixa un comentari

La passada temporada de neu, gràcies als meus amics Isabel i David, corredors i sobretot muntanyencs, em vaig aficionar a fer recorreguts per la muntanya amb raquetes de neu. Mentre que ells esquiaven, normalment a la zona de La Masella i La Molina, jo feia l’ascensió fins a la Tosa d’Alp (2.537 m.), on hi ha unes magnífiques vistes i el refugi Niu de l’Àliga.

Encara que no ho sembli, aquesta activitat en aquesta altitud és un excel·lent exercici cardiovascular i amb poc impacte per a les articulacions. Per això mateix era molt convenient, en les meves condicions, tornar practicar aquest esport.

Vam sortir de Barcelona bastant tard, a quarts de deu del matí, i a quarts d’una érem a La Masella. Mentre els meus companys esquiaven, com que ja era tard vaig començar l’ascensió pel camí més directe, pel Cap del Bosc, sol (algunes pistes estaven tancades als esquiadors per manca de neu) i en un paisatge idíl·lic. Però quan ja em faltava poc per arribar al cim vaig haver de girar cua per les baixes temperatures i la ventada.

En aquest video es pot veure un resum de la meva aventureta de pa sucat amb oli, fent una mica de teatre, tot s’ha de dir. Llàstima que ja he arribat tard a les nominacions per als Oscars, els Goya i els Gaudí…