A La Masella amb raquetes de neu

La passada temporada de neu, gràcies als meus amics Isabel i David, corredors i sobretot muntanyencs, em vaig aficionar a fer recorreguts per la muntanya amb raquetes de neu. Mentre que ells esquiaven, normalment a la zona de La Masella i La Molina, jo feia l’ascensió fins a la Tosa d’Alp (2.537 m.), on hi ha unes magnífiques vistes i el refugi Niu de l’Àliga.

Encara que no ho sembli, aquesta activitat en aquesta altitud és un excel·lent exercici cardiovascular i amb poc impacte per a les articulacions. Per això mateix era molt convenient, en les meves condicions, tornar practicar aquest esport.

Vam sortir de Barcelona bastant tard, a quarts de deu del matí, i a quarts d’una érem a La Masella. Mentre els meus companys esquiaven, com que ja era tard vaig començar l’ascensió pel camí més directe, pel Cap del Bosc, sol (algunes pistes estaven tancades als esquiadors per manca de neu) i en un paisatge idíl·lic. Però quan ja em faltava poc per arribar al cim vaig haver de girar cua per les baixes temperatures i la ventada.

En aquest video es pot veure un resum de la meva aventureta de pa sucat amb oli, fent una mica de teatre, tot s’ha de dir. Llàstima que ja he arribat tard a les nominacions per als Oscars, els Goya i els Gaudí…

Entrenament DIR amb el Josef Ajram

Després de quinze dies gairebé totalment aturat, fent només kranking (màquina per treballar el tronc superior), una mica de natació i poca cosa més, vaig aprofitar aquest entrenament promocional del DIR a la Carretera de les Aigües per provar de córrer una mica. Es comptava amb la presència del Josef Ajram, triatleta, ultrafondista, participant en reptes extrems i també broker i personatge mediàtic, per les seves freqüents aparicions en la premsa, ràdio i tv.

Va ser un plaer parlar i córrer una mica amb el Josef, en el meu cas poc més de mitja hora i acabant bé pel que fa als meus problemes de genolls.

La Iolanda López i el Josef Ajram van aprofitar per presentar el seu projecte solidari, molt lloable, a benefici de l’Associació Afanoc, per donar suport als nens amb càncer. Per col·laborar en aquesta causa molts vam comprar el buff amb el lema Where is the limit ?, que serà un bon record d’aquesta esplèndida jornada.

Aquí podeu veure l’entrevista al Josef que es va publicar a La Contra de La Vanguardia el 16 de setembre de 2010, molt interessant per a tots els aficionats als esports de fons i als reptes extrems (els que els fan i els que voldrien fer-los).

Com planificar els entrenaments de triatló amb Ivan Herruzo

La botiga especialista en triatló TriEnjoy oferia aquesta xerrada-col·loqui amb excel·lent triathlon coach Ivan Herruzo. Durant més d’hora i mitja, ens va parlar d’unes quantes coses per progressar en aquesta disciplina. Els que portem anys aficionats a l’esport potser ja les havíem sentit o llegit alguna vegada. Però avui dia, amb tantes revistes, llibres, pàgines web i blocs dedicats al tema, la informació és enorme i de vegades contradictòria i cal que algú ens aclareixi, per la seva experiència, certs punts.

L’Ivan va deixar clar que no creu que hi hagi receptes per millorar vàlides per a tothom, ni tant sols per a la majoria. També que petits canvis en la nostra vida diària ens poden aportar grans avanços en el nostre rendiment, sense fer més. Va exposar de manera molt entenedora la teoria de la supercompensació que és, segons ell va dir, “la madre del cordero”, i que explica perquè entrenant menys pots assolir uns resultats millors que entrenant moltíssim. Es tracta de controlar els períodes entre entrenaments i descansos. Relacionat amb això, també va remarcar la importància fonamental de la recuperació i va deixar anar que “tu millores descansant, entrenant empitjores”, aclarint que sempre i quan entrenis quan toca, és clar.

Gràcies, Ivan, per tot el que ens vas ensenyar. El mínim que puc fer aquí és agrair-t’ho i recomanar-te com a entrenador.

Pagina web d’Ivan Herruzo (Rayotraining).

El repte de fer un Ironman

En els moments baixos de la vida, quan van malament les coses o s’està deprimit o, en l’àmbit esportiu, quan s’està lesionat o qualsevol xacra t’impedeix seguir en actiu, cal no perdre de vista les il·lusions, els somnis, les quimeres… En el meu cas, recordo que fa tres anys, quan ja portava més de 20 maratons a les meves cames, vaig plantejar-me el repte de fer un Ironman: la prova mítica, és a dir 3,8 km de natació (152 piscines), 180 km de bicicleta (com anar de Barcelona a Tortosa) i 42,195 km corrent (una marató). Després vaig passar una mala temporada i a hores d’ara cada cop veig més difícil aquest objectiu per la meva manca de fortalesa, i no vull dir el dia de la competició, on segur que ho donaria tot. Em refereixo a la preparació: a la fortalesa fisiològica, ja que sóc víctima propiciatòria de les lesiones i no puc aguantar una llarga temporada entrenant sense problemes o dolors, i a la fortalesa mental, a la constància i la capacitat d’imposar-se privacions.

En el seu moment, havia pensat en l’Ironcat que es celebra el mes de maig a l’Ampolla, municipi llindant amb el Delta de l’Ebre, perquè suposava un dispendi en inscripció, viatge i estada més abastable. Ja només falta que una ànima caritativa o un sponsor que llegeixi això m’inscrigui per haver-la de fer, tant si com no. Però això ja seria somiar truites.

Tot això treu cap a propòsit d’un article que vaig llegir ahir i m’hi va fer pensar, publicat a la revista Finisher del mes de febrer. A doble pàgina, es fa una relació de tots els Iroman i triatlons de llarga distància que es fan arreu del món. Us podeu descarregar els fitxers d’aquestes pàgines escanejades en els següents enllaços:

Calendario de Hierro 1 en PDF
Calendario de Hierro 2 en PDF

lesionat abans de la Mitja de Gavà

El dia abans, dissabte, vaig fer la Duatló del Prat, acabant-la sense cap tipus de molèstia. Però al vespre ja vaig sentir una tibantor al genoll i després un fort dolor. Diumenge de matinada anava totalment coix. Tot apunta a que es una recaiguda d’una lesió que vaig patir ara fa dos anys, una distensió del L.L.E. que em va deixar aturat durant sis mesos, iniciant una època de baix rendiment del que tot just em començava a recuperar ara. Haig d’esperar l’evolució de la lesió els propers dies però el que és segur es que hauré de deixar de competir unes setmanes i probablement renunciar als meus objectius esportius per als mesos vinents.

(En un altre post parlaré de les propietats del quars blanc, per qui hi cregui. Des de fa un temps, gairebé sempre que competeixo ho faig amb una pedra d’aquest mineral i ha coincidit que sempre que m’he lesionat no la portava, pel motiu que sigui. Com aquesta vegada, que no la duia perquè el maillot de ciclisme no té butxaqueta.)

Evidentment, no vaig poder córrer la Mitja Marató de Gavà en la que estava inscrit. Ranquejant, m’hi vaig desplaçar igualment per veure la cursa, saludar gent i recollir el regal. Enguany s’havia assolit un record d’inscrits amb 3.000 corredors i amb un canvi de recorregut, pel centre de la població, que el feia més agradable. Victòria del marroquí El Jaafari amb 1 h.05′ 56″ i de Raquel Parrado en dones.

Duatló per equips El Prat de Llobregat

Aquesta Duatló per equips del Prat ha estat una de les experiències esportives més divertides i estimulants que he viscut mai. La prova consistia en tres sectors, el primer de carrera a peu de 5 km, en un circuit al Parc Nou del Prat, sobre terra, el segon de bicicleta de carretera de 20 km i el tercer de 2,5 km a peu. Els equips de 4, 5 o 6 membres havien d’anar plegats en tot moment fins a l’últim sector, comptant a l’arribada el temps del quart membre. En format contra-rellotge, les sortides eren esglaonades cada minut, des de les 15 hores.

Una hora abans, em trobo amb els membres de l’equip C de Kronos Trialtó – MPT, escalfem en bici i practiquem la tècnica dels relleus durant mitja hora. El nostre nivell atlètic i de tècnica en bicicleta era desigual però no importava: els companys d’equip vau estar collonuts, solidaris, amb empenta i amb un gran sentiment de grup, tenint en compte que alguns no ens coneixíem de res.

Els jutges de la Federació Catalana de Triatló van ser molt estrictes amb nosaltres, recriminant-nos i escridassant-nos per no anar perfectament uniformats, regla que no sabíem. Però els de “l’equip tutti colori”, com ens va dir una jutgessa, ens ho vam prendre en conya i, com he dit, va ser molt divertit i excitant.

Llàstima que sigui l’única prova d’aquest estil que es fa en el calendari català, ens van quedar ganes de repetir i de millorar!

A les fotos, l’equip C de Kronos Triatló – MPT i amb la gran María Luisa Muñoz, atleta olímpica i actualment entrenadora de corredors populars.

Resultats Duatló per equips El Prat amb parcials.

25 Mitja Marató de Granollers

Feia tres anys que no anava a la Mitja Marató de Granollers; la veritat és que després de córrer-la tres o quatre vegades me n’havia fartat una mica, per l’alt preu de la inscripció i perquè té un perfil i un recorregut per carretera que no m’agrada gaire. Però enguany m’he retrobat amb la mitja més important de Catalunya, per la gran participació (aquesta vegada record amb 7802 corredors, dels 8500 inscrits), per la seva organització, pels serveis que s’hi ofereixen i, particularment, pels emocionants últims 5 km, en lleugera baixada, amb gran concurrència de públic.

El dia abans vaig anar a recollir el pitrall i el regal. Vaig poder gaudir de l’ambient que es vivia a Granollers, amb tota la ciutat bolcada des de feia dies en aquesta prova, com si fos una gran festa popular. El dibuixant Bié Carrasco em va fer una caricatura, una altra gentilesa de l’organització, i vam anar a dinar a la Fonda Europa, és clar !

El dia de la cursa em poso la samarreta de Corredors.cat, molt ajustada i que feia 2 anys que no em podia posar pel sobrepès que patia… Surto amb el Jordi, amic i company de curses, amb el primer objectiu de fer els primers 10 km en pujada fins a La Garriga en menys de 45 minuts. Però arribant al centre d’aquesta població ell té un defalliment i segueixo sol la resta del recorregut, de tornada cap a Granollers en baixada i cada cop més ràpid. M’ajunto a d’altres companys de Corredors.cat (primer el Hansi i després el Jordi Sir i el Ramiro) i els últims 2 km em llenço sol per fer la millor marca en una mitja des de l’any 2009 :
1h 32′ 27″. Classificacions

Aquí podeu veure el reportatge emès el mateix dia per la tarda al canal Esports-3 de TV3.