Pujada de Bagà a Coll de Pal

Deixa un comentari

Fa anys que tinc el Coll de Pal com a referent: m’encanta aquest topònim, tan contundent, que existeix només en el llenguatge dels muntanyencs i dels ciclistes. Ho dic perquè, a part de muntanya i la preciosa carretera per anar-hi allà no hi ha res més, allà s’acaba sense continuació. I és això el que més em sorprèn i em fascina: com si fos una carretera que portés a la fi del món o al meu Shangri-La particular.
També fa anys que tenia com a repte personal fer la Pujada de Bagà a Coll de Pal però no havia pogut o no m’havia sentit amb forces per fer-la, ja que és una cursa duríssima, de 20 km en constant pujada, anant dels 800 m d’altitud a la sortida fins als 2100 m de l’arribada, sempre per carretera. És per això que tenia els meus dubtes i les meves pors i vaig sortir tranquil, no sé si massa, per anar recuperant posicions quan ja ens trobàvem en alta muntanya. Especialment a partir del qm. 11, quan l’esforç, el desnivell i l’altitud estava passant factura a molts participants, alguns ja es posaven a caminar i jo anava recollint cadàvers, frec a frec amb el company del Club Natació Sabadell Miguel Moreno.
El moment de l’arribada va ser molt emocionant i intens: gràcies als crits d’ànims de qui feia d’speaker, allò semblava el final d’una etapa de muntanya del Tour o la Vuelta. Allà vaig poder saludar altres companys vallesans, entre ells l’amic de Terrassa, Pep Molíner que va fer un excel·lent temps i recuperar-me amb el complet avituallament que la perfecta organització hi va muntar.
Després, de tornada a Bagà (en autocar o amb un dels cotxes que baixaven), es va fer un acte amb projecció de videos del mateix dia, aperitiu i lliurament de premis i diplomes.
És a dir, una jornada completa, excitant, amb uns voluntaris que et tractaven amb afecte en tot moment i amb la satisfacció d’haver complert aquest repte.
Temps 2 h.04′ 05″ posició 27 de 88 classificats
Classificacions Pujada Bagà a Coll de Pal 2011 en PDF

Fotos de la carretera a Coll de Pal trobades en altres webs i una foto a l’arribada, amb els companys vallesans. A l’espera de rebre més fotos:

Video de la cursa

Anuncis

Triatló de Sant Feliu de Guíxols

Deixa un comentari

Amb la bogeria que hi ha enguany per les triatlons, quan les inscripcions s’exhaureixen en tres o quatre dies, feia setmanes que jo ja estava inscrit en aquesta Triatló de Sant Feliu de Guíxols, abans de saber si podria participar en les que he fet fins ara. Però uns quatre o cinc dies abans de la competició, la federació va enviar un email a tots el participants, informant-los que s’havia establert un tall de 20 min. per al sector de natació, donant la possibilitat a qui no estigués segur de poder-ho fer en aquest temps d’esborrar-se i recobrar el diners de la inscripció. Tot això, per unes “raons de seguretat” establertes per l’organització de la prova que no acabo d’entendre.
És clar que alguns mals nedadors, els pocs que surten darrere meu, van donar-se de baixa de la prova, i jo vaig estar a punt de fer-ho. Però m’ho vaig plantejar com un repte personal. I és per això que en el moment de la sortida, a la platja, estava molt nerviós, molt més que en qualsevol cursa de llarga distància de les que he fet en els meus onze anys de competicions. L’aigua estava lleugerament moguda, em deien que hi havia corrents, i visualment la distància em semblava més llarga… Els 5 minuts de retard de l’hora programada per a la segona sortida, la meva, a les 16 h., van ser un calvari. És sabut que els nervis són mala companyia per a un esport amb un important component tècnic com la natació i per això vaig nedar molt malament, a la cua del grup, desviant-me. Girant la segona boia, tornant cap a la platja vaig perdre tota referència visual amb qualsevol altre competidor i ja pensava que estava eliminat. Arribant a la platja, en uns 20’50” segons el meu rellotge, els jutges em van perdonar i em van deixar continuar. Però vaig ser l’últim del sector de natació !. Quan competint en curses de fons fa uns anys m’anava sempre més o menys bé, algunes vegades entre els millors participants i assolint alguns premis per categoria o en curses locals, que se sent sent l’últim en una competició, encara que només sigui en el sector de natació ? Doncs vergonya, molta vergonya !
Òbviament, vaig recuperar unes quantes posicions en el sector de ciclisme, en un dur però preciós recorregut amb vistes a la costa, i en el de cursa a peu, també amb algun desnivell.
Però ni aquest fracàs esportiu, ni la vergonya que vaig sentir, fan que em rendeixi. Al contrari, l’emoció i l’adrenalina segregada em fan sentir més viu i estimar més aquest emocionant esport. I només acabar, ja tenia ganes de repetir, de moment al triatló sprint de Blanes, i potser en algun repte encara més gran… per què no el Triatlo de Balaguer, de distància B (mig Ironman) ?
Resultats
Temps: 1h 26′ 42 ” – ( 21’13” + 44’56″+ 20’33” ) posicio 328 de 393 classificats

Altres bloggers explicant les seves aventuretes en aquesta prova:
http://ironrobert.blogspot.com/
http://www.dhernandez81.blogspot.com/

II Triatló Lloret de Mar

Deixa un comentari

Escric això uns quants dies després. La II Triatló de Lloret de Mar, en distància sprint, va ser una gran jornada esportiva. A mi m’agrada molt la platja de Lloret i, al meu parer, les condicions eren perfectes: un dia clar, assolellat i fresc, després de les pluges de la nit anterior, i la mar totalment plana.
Llàstima no haver aprofitat els preus rebentats dels hotels de Lloret en aquesta època. Molts participants van dormir allà però jo vaig haver de matinar moltíssim per desplaçar-m’hi i la nit de divendres també vaig dormir poc. Així que em trobava molt cansat. Però vaig poder nedar en bones condicions, tot i que aviat em vaig trobar a la cua dels participants i vaig completar el sector de natació en 18′ 09″ que no deixa de ser un temps força dolent. Després, vaig poder recuperar moltes posicions en la bici i corrent. El circuit de ciclisme era força dur, amb constants revolts i forts desnivells. Això ens va sorprendre als que no coneixíem el recorregut. Fins i tot, en la pujada més forta, alguns es van clavar, anant amb el plat gran, i van haver de posar peus al terra i continuar caminant… Si hagués plogut en aquells moments hagués estat realment molt perillós en algun tram. El sector de carrera a peu també tenia desnivells per completar la dificultat de la prova. Per tot això, per la majoria la natació va ser el més fàcil.
L’organització va ser impecable i hi havia molt bon ambient i molts espectadors, entre turistes i acompanyants.
Vaig fer un temps de 1h 28′ 11″, en la línia d’alguns companys de l’equip Kronos Triatló. A la foto, amb un d’ells, el Mario S.
Resultats

V Triatló de Sitges

Deixa un comentari

Llevat de la triatló per equips del Prat, la setmana passada, aquesta Triatló de Sitges era la primera que feia després de 3 anys, quan després d’una molt mala experiència al mar a la Triatló de Vilanova vaig pensar “fins aquí he arribat…” I era el lloc idoni per tornar a competir en aquest esport, amb la sortida i arribada a pocs metres del pis que tinc en aquesta població. I això que les circumstàncies extraesportives no eren les millors: amb una tendinitis crònica a l’espatlla que em forçava a anar xutat amb antiinflamatoris i paracetamol per nedar sense massa dolor, amb un neoprè xungo que em costa molt de treure i una bici encara més xunga de ferro i de més de 15 anys… Suposo que en altres condicions els meus resultats serien molt diferents i em consolo pensant que, així, el que faig “puntua doble”.
Era una prova en distància sprint, és a dir amb 750 m. de natació, 20 km de bici i 5 km de cursa a peu.
Després d’una nit de tempesta, la mar estava molt remoguda. Els jutges de la Federació van estar a punt d’anular el sector de natació, que finalment es va fer. I vaig patir, com era d’esperar, però crec que millorant en aquesta disciplina. És clar que sortint dels últims del mar fa que vagis descol·locat en el sector de ciclisme però vaig poder remuntar unes quantes posicions. També s’ha de tenir en compte que vaig participar en la primera sortida, amb “els bons”, és a dir amb els homes federats per clubs. Vaig acabar bastant satisfet, en un temps de 1h.28’01” (24’53” en natació).
Classificació absoluta.

Cursa Les Tortugues de La Garriga

Deixa un comentari

Cursa de 14 km a La Garriga, trenca-cames, amb un recorregut majoritàriament per camins de terra amples i bells paratges naturals del Vallès Oriental. Més dura que en anys anterior. Val com a entrenament. Temps 1h 7′ 00″
web
resultats